Una reunió matinal

Són les dotze del migdia d’un dia feiner qualsevol. Sense haver-se citat prèviament, han coincidit al cafè sis adults, les edats dels quals van dels trenta-quatre als quaranta-set anys. De tots, només n’hi ha un que tingui feina fixa. És bomber i avui no té torn. Un altre, un tècnic de televisió, ha acabat el contracte. Molt probablement el tornaran a contractar, però suposa que les condicions econòmiques no seran les mateixes i que li oferiran un sou més esquifit que el que ha tingut fins ara, que, per cert, no era gens generós.

Enguany, la mestra de música de primària i periodista ha fet feina tot el curs en una escola, però no sap si per al curs que ve en tendrà. La seva parella és arquitecte. Acabà la carrera el dia que començava la crisi, així que no ha conegut el moment d’esplendor de la construcció, quan tots els oficis i professions que hi estan relacionats anaven tan grassos. Amb tot, està content: un dia d’aquests l’han d’entrevistar per a una feina. Naturalment, no és d’arquitecte, però és del ram de la construcció i ja li va bé.

A la rotllada també hi ha una professora de cant. Estudià biologia, però abans i tot d’acabar la carrera ja sabia que dedicaria tots els seus esforços a la música. Algunes classes particulars li permeten fer petites aportacions a l’economia familiar, però tot plegat poca cosa.

Finalment, hi ha aquesta dona desocupada, que es llicencià en filologia i que ha treballat en el món editorial. Aviat seran tres els anys que figura a les llistes del Servei d’Ocupació com a demandant de feina.

La reunió s’allarga. Com que som a l’estiu, sembla que estan de vacances, perquè ningú no té pressa i cap d’ells no ha de complir amb obligacions ni horaris laborals. Hi ha dos menuts que juguen. Els adults, aparentment despreocupats, parlen de qüestions diverses mentre els observen.

Són les dotze del migdia d’un dia feiner qualsevol i sis persones adultes que haurien d’estar fent feina seuen tranquil·lament en un cafè.