Hàbits higiènics o una arrancada de cavall...

Probablement, el que més li costa a aquesta dona desocupada és alçar-se del llit cada matí. No és res nou, no. De sempre, per dur a terme l’acte mateix de desempallegar-se dels llençols i emprendre l’acció de posar-se en posició vertical ha hagut de menester una gran força de voluntat. S’hi està tan bé al llit! A l’hivern, la tebior que l’embolcalla és tan dolça, i a fora hi fa tant de fred... i a l’estiu, la penombra de la cambra és tan agradable...

Al vespre, abans d’adormir-se, li agrada llegir. De vegades només són dues pàgines, de vegades és una estona llarga. Però llegir al llit al matí, quan ja és del tot senyora de la seva consciència, és tot un delit! Del carrer li arriben les veus dels veïns. “Bon dia!”, es desitgen uns als altres, i ella, del llit estant, absorta en la lectura, sent aquesta remor matinal com si pertanyés a una altra realitat. Va passant les pàgines del llibre, les hores s’escolen molt de pressa, i aquesta dona desocupada encara no ha posat els peus a terra...

Hi ha dies que no té ganes de llegir, aleshores simplement cova al llit, escolta la ràdio, mira al sòtil, de vegades es torna a adormir... La qüestió és endarrerir, tant com la vergonya li permeti, l’acció d’aixecar-se!

El problema rau, molt sovint, en el fet que totes les tasques, tots els seus horaris, pateixen un endarreriment alarmant: berena tard, dina tard, sopa tard, es colga tard...

Vista aquesta mandra matinera (i les seves conseqüències), s’explica la seva satisfacció d’avui: a les vuit ja era damunt la bicicleta a punt per a una passejada! El miracle s’ha obrat, siguem sincers, gràcies a una de les seves cunyades, amb la qual s’han fet el ferm propòsit de sortir cada matí amb la bici, prestet, abans que la calor no sigui insuportable.

Per a ella, aquesta dona desocupada, en el propòsit d’aixecar-se d’hora per fer una mica d’exercici hi ha un objectiu de més abast que el d’estar en forma física, el d’imposar-se uns hàbits “higiènics” i uns horaris “normals”, perquè aquesta desocupació laboral de llarga duració, entre d’altres, ha tingut com a conseqüència un relaxament perillós de la seva rutina.

Clar que una flor no fa estiu, i la “matinada” d’avui quedarà en no res si demà, a les vuit del matí no és damunt la bicicleta. Ara, ha de ser inflexible amb el compromís que ha adquirit amb ella mateixa; incommovible amb les seves flaqueses i constant en els seus propòsits. Altrament, seria una arrancada de cavall del tot infructuosa i una aturada d’ase vergonyant. I, sincerament, no vol quedar malament amb ella mateixa.