Dies clars i càlids

Avui, un dia de cel clar, una mica d’oratge i un sol lluminós, s’ha vestit de pressa, ha agafat la bicicleta i se n’ha anat a fer una volta pel camí del Jardí.

El camí del Jardí transcorre per un bosquet d’alzines i pins ombrívol, per una garriga assolellada i per ametllerars que han exhibit ufanosos tota una paleta de blancs i roses i que ara ja ens mostren les primeres fulles, d’un verd lluent. La piuladissa de tota casta d’ocells l’acompanya durant la passejada, i lamenta que la seva ornitòloga particular no sigui amb ella perquè la iniciï en l’abc d’aquesta ciència.

És en la possibilitat de fer aquestes petites coses, com el passeig d’avui, que ha après a valorar els regals que la seva situació de desocupada li ofereix: temps per llegir, temps per passejar, temps per fer confitura, temps per escoltar música, temps per aprendre, temps per escriure, temps per fer noves amistats, temps per dedicar als altres...

Sí, tenir temps per a les persones que estima i fer-los servei quan cal i companyia quan n’han de menester li ha fet molt més bé del que ella ha pogut prestar. Pogué estar amb la mare malalta, acompanyar-la en aquells moments tan difícils i conhortar-la tant com va saber, i, més recentment, ha pogut passar algunes de les darreres hores d’una tia. I, malgrat que la tristor per les absències és pregona, està contenta d’haver pogut oferir-los temps. I quan els germans, el pare, els amics han necessitat que hi fos, hi ha estat, agraïda i satisfeta.

Hi ha dies de cel clar i temperatura càlida que preconitzen petites alegries, que anuncien coses bones i que conviden a ser compartits. Avui n’és un. I l’ha sabut aprofitar.