Nanojobs (i nanoingressos), feinetes i ocupacions diverses

A aquesta dona desocupada, li està passant el que els passa a moltes persones jubilades: el temps li desapareix en petites ocupacions diverses. (Sap de moltes persones jubilades que han esdevingut els «mossos dels encàrrecs» dels seus fills: «Mumpare, que pots anar a cercar els al·lots a l’escola, per favor?» «Mumare, podries dur a correus aquest paquet?» «La nina té febre, que la podeu tenir?» «Que podeu...?» I un dia sí i l’altre també les seves jornades estan dedicades a ajudar els fills amb feinetes i encàrrecs de tota casta.)

En el cas d’aquesta dona, hi ha dies que són tantes les cosetes que omplen el seu temps, que les setmanes transcorren massa aviat... fins al punt que avui s’ha adonat que ja fa tres mesos de la seva darrera comunicació en aquest bloc —al qual, per cert, hauria de canviar el nom pel de «cròniques», per exemple, car, gairebé des del primer dia ha incomplit la norma d’escriure-hi cada dia. S’ho haurà de pensar. D’altra banda, la «desocupació» a què fa referència el títol tampoc no respon del tot a la seva realitat: certament figura a la llista de persones en situació de desocupació laboral del SOIB, però, com ja ha dit, no està ben bé desocupada, si per això s’entén una manca absoluta d’activitat...

Efectivament, aquests darrers mesos ha estat, i està, molt enfeinada: classes particulars, babysitter de nebots —gairebé a jornada laboral completa, que no és poca cosa!— i altres «nanojobs» —eh, que no és moment de fer escarafalls! Tot plegat, un primer pas per a la seva «reinserció» a una vida més activa. (Encara que aquesta reinserció no ha vingut acompanyada d’una millora gens significativa de la seva economia, aquests nanojobs, de vegades, també li han reportat alguns «nanoingressos», que pal·lien, ni que sigui una micoia, el seu lamentable estat de comptes. Cosa que sempre s’agraeix.)

Tanmateix, està contenta. Sí, contenta i satisfeta! Al vespre, quan es fica al llit, té la certesa que no ha malbaratat el temps ni que el dia que acaba s’assembla massa a tants d’altres, perquè cada dia torna a ser diferent.