Emprenen
l’excursió que amb l’amic programaren la nit anterior amb
il·lusió: el matí és clar, al cel, d’un blau resplendent, no
s’albira cap nigul, i ni un alè d’aire interromp la quietud dels
arbres. La passejada en moto els menarà per carreteres sinuoses que
transcorren per paisatges agrícoles. La primavera ja fa dies que
s’instal·là als camps que, curosament atesos, esperen pacients a
donar els seus fruits.
Les
vinyes, que a banda i banda de la carretera s’estenen i que només
unes setmanes abans oferien uns ceps tortuosos i secs, ara ja
resplendeixen esponeroses. Encara és molt d’hora per saber com
serà la verema, però la imaginació ja s’adelita amb els raïms,
dolços i lluents, que aviat tastarà. I amb els vins, blancs i
negres, en què un dia es convertiran, que no assedegaran la set,
però sí permetran fruir el paladar.
El
camí, ara, comença a davallar cap a la costa, i el paisatge va
canviant a poc a poc. Els sembrats esdevenen jardins, els pobles,
poblacions turístiques.
De
sobte, asseguda de paquet a la moto, s’adona que una certa flaire
de decadència sura sobre aquests nuclis estivals. Al costat de
belles cases antigues, algunes de ben senyorials, d’altres molt
humils, s’alcen edificacions que aspiraven a ser modernes i que
només arribaren a la mediocritat. Unes i altres evidencien a les
clares el pas del temps i la proximitat de la mar. Però, com els
passa a les persones, no han envellit de la mateixa manera. Mentre
que les primeres s’exhibeixen orgulloses, tot i les persianes
despintades i les parets escarbotades; les altres, les modernes,
d’aspecte més vell i atrotinat que aquelles altres, semblen
avergonyir-se de mostrar impúdicament una arquitectura que no ha
resistit el sol ni l’aire de la mar ni els anys.
Encara
una altra cosa, pensa, confereix aquest aire decadent a aquests
nuclis. Com decorats de cartó, només s’usen adesiara, uns mesos a
l’any. I les persones que hi vénen, hi viuen el miratge de la
nostra era, el de les vacances.
Després, acabat el període de repòs, tornaran a la seva vida de
veres, la que habita en ciutats i pobles sòlids, i les seves
vacances i el lloc que triaren per gaudir-les passaran al seu
imaginari particular, aquell que es revesteix amb decorats de cartó
i en el qual es viuen vides que no són les pròpies.
L’excursió
és a punt de concloure. Després del berenar pres a la terrassa d’un
restaurant de la carretera i freqüentat per ciclistes, es pensava
que no dinaria, però, en davallar de la moto, s’adona que l’aire
de la muntanya i el de la mar li han tornat a obrir la gana. Ella i
l’amic es preparen un dinar frugal i suculent. Després vindrà la
migdiada en companyia, que la fa més plaent encara.
Magnífic!
ResponElimina